En un estudi recent (ESEMeD – España) es va determinar que, en la població espanyola de més de 18 anys, un 19,5% presenta un trastorn mental al llarg de la vida i un 8,4% en el darrer any. L'episodi depressiu major és el trastorn més freqüent amb un 10,5% de prevalença vida i un 3,9% de prevalença any. Percentatges que, segons alguns estudis poden anar creixent i, a més, debutant a edats cada cop més joves, a causa dels canvis socials i demogràfics. Entre el 25 i el 40% de les consultes d'atenció primària podrien estar relacionades amb problemes de salut mental. A l'atenció primària es detecten i tracten molts d'aquests problemes que suposen una càrrega assistencial considerable. El maneig dels problemes de salut mental presenta diferències amb el de moltes malalties somàtiques i es pot fer especialment dificultós en els contextos d‘atenció primària. Les persones amb trastorns mentals freqüentment posen en primer pla de la demanda l‘expressió de sentiments i emocions que poden dificultar la relació metge pacient. Altres cops poden consultar per símptomes físics, sense tenir cap consciència de trastorn mental, fent molt difícil la detecció i el diagnòstic. Molts cops el trastorn mental pot estar acompanyat de trastorns de la personalitat o malalties mèdiques o circumstàncies socials adverses que augmenten la dificultat d'abordatge del pacient. Aquesta complexitat, vinculada a la naturalesa dels símptomes, molt cops subjectius (símptomes “psicològics” o “cognitius”) o a símptomes “biològics” inespecífics, intenta estar recollida en la proposta de diagnòstic multiaxial del DSM- IV o el la CIE- 10, on els diferents eixos diagnòstics recullen a més del trastorn psiquiàtric, els trastorns de personalitat, les malalties mèdiques, la situació psicosocial i el grau de discapacitat . Aquesta proposta s’acompanya, a més, de la definició de criteris operatius per els diagnòstics, el que ha facilitat un llenguatge i uns procediments comuns entre els diferents professionals que intervenen en el camp de la salut mental. Els nous sistemes de classificacions psiquiàtriques (DSM- IV, CIE- 10) han obert la via a confeccionar guies clíniques que recullen l'evidència científica relacionada amb l'abordatge dels trastorns mentals. En aquest curs recollim la guia del National Institute of Clinical Excelence (NICE) i la de la American Psychiatric Assotiation (APA) que son dos paradigmes internacionals de bona pràctica clínica. Aplicar els conceptes de les classificacions psiquiàtriques i les recomanacions de les guies en els contextos de pràctica real en atenció primària no és senzill. Com dèiem, la presentació dels motius de consulta per part dels pacients moltes vegades és poc transparent i difícil d'avaluar. El temps real de consulta és molt breu per explorar i confrontar els símptomes que porten els pacients. La pressió assistencial dificulta un seguiment acurat dels pacients. La comorbiditat entre trastorns depressius i malalties mèdiques interfereix en la determinació precisa del diagnòstic i la prescripció de tractaments efectius. Molts pacients habituals en atenció primària presenten símptomes depressius que no reuneixen criteris de trastorn de l’estat d'ànim formalment identificable en les classificacions psiquiàtriques vigents. Tot això fa que el metge de família tingui dificultats, des de les seves metodologies de treball, per abordar els problemes de salut mental. Al metge de família se li demana que es faci càrrec de la majoria dels trastorns depressius identificables, que detecti la morbididat entre totes les demandes, que no mediqui els problemes que no reuneixin criteris diagnòstics, que apliqui amb rigor els criteris de derivació als serveis especialitzats, que sigui hàbil en la coordinació amb els especialistes. És a dir tot un conjunt de coneixements i habilitats d'alta qualificació. A banda de la conveniència d'adquirir habilitats en diverses tècniques d'intervenció psicològica com la psicoteràpia de suport, el counselling, etc., que haurien de formar part del bagatge habitual del metge de família, o la possibilitat, voluntàriament assumida, d'adquirir capacitats en tècniques mes sofisticades (teràpies cognitives o psicodinàmiques), aquest curs es centra en les tècniques d'entrevista, l'eina bàsica en el camp de la salut mental i el nucli de totes les altres tècniques d'intervenció (psicoteràpies, tractaments psicofarmacològics, ...). L'entrevista clínica en l'àmbit de l'atenció primària de salut ha de permetre abordar: 1º- La detecció de problemes de salut mental (diagnòstic) 2º- La terapèutica dels problemes de salut mental •  Una bona entrevista ja constitueix en si mateixa un eina terapèutica. Permet al pacient conèixer millor la seva situació i a si mateix o vèncer resistències entre altres. L’entrevista permet fer aliances terapèutiques tant per abordatges psicològics com farmacològics. Tanmateix l'entrevista clínica és l'eina fonamental de l'actuació del metge de família tant en les intervencions diagnostiques, com psicològiques, com farmacològiques . El curs esta enfocat a plantejar les estratègies d'entrevista aplicades a casos diferents. Al final, cada cas i cada metge configuraran un guió d'entrevista “ad hoc”, on hi juguen l’àmbit professional, la personalitat i l’experiència del metge i el propi pacient amb la seva malaltia, personalitat i situació psicosocial

El curs CISMA és una iniciativa de l'ICS que ha comptat amb el suport de St. Joan de Deu SSM el Grup de Salut Mental de la CAMFIC i el Laboratori Multimèdia de la UPC.

Coordinadors del curs:

•  Dolors Forés Garcia CAMFIC

•  Jaume Autonell Caldeteny SJD SSM

•  Josep M Cots Yago ICS

•  Josep Mª Monguet Fierro UPC